- Advertisement -

Ungal : « D wagi i d asirem-iw » n Mustapha Zarouri Arraz « Assia Djebbar » 2017

“ D wagi i d asirem-iw “ d ungal s tmaziɣt. Yura-t Mustapha Zarouri. Deg-s yenna-d acu i yebɣa awudam Ali ad yili di ddunit, di tudert-is. Send (uqbel) ad yaweḍ ɣer wayen yessaram, iɛedda-d seg yiwet n teswiɛt d iri-tt. Yedder taɛecret taberkant, dɣa, d aya i t-yeǧǧan ad yedder, macci di taddart-is ; At Zekri, maca ɣer xwal-s. Dɣa aḥric amezwaru n ungal-a yefka-yas azel « inig nneɣ si xwali .»

“Tuɣalin nneɣ ɣer taddart », d ixef wis sin n ungal-a. Deg-s yeḥka-d umaru amek i d-uɣallen, netta d yimawlan-is (melba Baba-s i yellan imiren di Fransa) ɣer taddart-nsen.

Maca, ayen ahat ara yilin d sseba n tlalit n ungal-a “d anekcum-inu (n Ali) ɣer uɣerbaz”. Segmi send ad yekcem Ali s aɣerbas, ad s-teskerhen s wayen i s-d-qqaren ɣef ccix Said.

Dɣa d winna (ccix Said) ara s-yerzen asirem-is. Netta niqal yebɣa ad yuɣal d apiluṭ maca ccix-is ur t-yeǧǧi, ladɣa s wawalan iqerḥen, ijerḥen, ad yaweḍ ɣer lebɣi-s. D aki ad d-nemlil d yimariten n ddunit. Asirem n Ali, yerza-t uselmad, ad t-id yejber Aɛmar aderwic.

Deg ungal-a, daɣin, amaru yenna-d amek llan teddren ladɣa ilmeẓyen, iseggasen n 70, 80. Takessawt i kerhen akk warrac, tifextin, uraren am taqlajet i ḥemlen akk warrac, amek tella tudert n yal ass deg yidurar.

Tazwart i d-igga Mustapah Zarouri i ungal-a nnes d tagi :
“Tettwalim amkan-agi, d ixerban kan i d-yeggran deg-s. Akka mi awen-d-yettban, ahat ad d-tinim d aqurrab n yiẓra kan melba lmeɛna, mazal ala aḍu i t-id-yettẓurun, yettak-d ṣṣut mi tturarant tɛeǧǧaǧin daxel-is gar yidɣaɣen. D acu kan ɣuri nekk, dayen nniḍen. Lemmer ad teẓrem acḥal ɛziz felli umḍiq-agi, acimi i d-usiɣ ɣer da ad t-ẓureɣ. Ad tfehmem acu n lesrar yeffer. Acku iblaḍen-agi tuɣ dduklen bnan d axxam. Win i t-izedɣen yecba aɛekkaz, yis-s i ttuwteɣ, yetti tudert-iw ɣef udem rẓeɣ, yis-s i ttujebraɣ kreɣ, yis-s i squdceɣ lḥiɣ… Ass-a, axxam-nni, yekna i tsedwin n ugama, irab. Yebna-yi-d nekkini, tewwi-t tatut, yeǧǧa-yi-d ccfawat, ckenṭḍent deg wallaɣ-iw acḥal aya, tugi-tent tatut, zedɣent-iyi. Qqazent ɣer daxel, ggumant ad-iyi-ḍelqent, ẓẓay-it fell-i, sḥelgent-iyi… Usiɣ-d ɣer da, wwiɣ-d aɛekkaz-nni yid-i, nniɣ-as lemmer yis-s ad tent-id-zwiɣ akk, s tidak ugiɣ, bɣant-iyi, s tidak bɣiɣ, fatent-iyi. Ad ḥiwceɣ yid-wen yal d asmekti. Ad d-fsiɣ akk leɛmer-iw, s teɣzi n yiseggasen i sɛeddaɣ, ad d-sefruriɣ akk ussan-nni, ad ten-id-leqḍaɣ dqiqa dqiqa. Lemmer ad tfehmem tadyant-iw, d tadyant anda i d-tessemlal imariten ur nettemlal, tesseḥnet awezɣi xas yeggul. Usiɣ-d ɣer da, wwiɣ-d yid-i imru-inu, irekkem deg-s lmidad yebɣa ad yenɣel, heggaɣ-as-d tiwriqin ticebḥanin ad t-sekfent, caḍent ugar n rmel. Ihi, ad nesserwet deg umawal, ad nessif awal, ad t-nebnu d ungal, ha-t-an ɣer-wen, selt-as-d, ad wen-d-immel…”

Ungal “ D wagi I d asirem-iw “ n Mustapha Zarouri igerrez. Yal n win ara t-yeɣran, ad yaf iman-is d axel, ama kkan d netta i d “Ali.” D tudert-is i yellan deg-s. yerna yes-s i yewwi umaru arraz Assia Djebbar aseggas n 2017.

Slimane Chabane

This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Accept Read More

%d bloggers like this: